Josep Pastells

Avui m’he llevat amb el cap tort. Vull dir que no podia, ni puc, girar-lo a la dreta. Tinc torticoli, vaja. Si m’estic quiet no em fa mal, pero si intento moure’l veig les estrelles. Ben a poc a poc encara, però qualsevol moviment brusc equival a un cop de puny de Holyfield o, potser, a una canonada (tennística) de Del Potro. Per tant, m’he de moure amb molt de compte, el que em confereix, amb més claredat que de costum, l’aspecte d’un robot. Fa un parell d’hores m’he pres un antiinflamatori que m’ha fet un cert efecte, però no sé si estaré en condicions de córrer.

Crec que sí, que la orientació del meu coll no hauria d’interferir en una acció tan simple com la d’acumular gambades. Fins i tot és possible que, si no estic massa capficat en els meus pensaments, em fixi en aspectes del paisatge que fins ara m’havien passat desapercebuts. No ho heu provat mai? Nedar, conduir o esquiar mirant només cap a un costat pot ser una bona forma de canviar la perspectiva. Poc saludable? Segur. Arriscat? També.