Josep Pastells

Mig litre de cervesa, llom i formatge fresc amb pa integral. Això és el que he dinat fa una estona per recuperar-me dels vuit quilòmetres correguts a dotze per hora. Abans, al gimnàs, he fet press de banca per primer cop en molt de temps. Amb molt de compte, per temptejar com tenia el muscle dret, que no em deixa aixecar grans pesos des de fa massa temps. Primer, deu repeticions amb la barra sola (deu quilos); ridícul però necessari. Després, deu més amb 40, 60 i 80 quilos. I altra cop 60 i 40. I prou. No té res a veure amb el que acostumava a aixecar temps enrere, però ja em va bé. Tres sèries de pull-over i a córrer, que fa solet. M’he vist lent, però he de començar a acostumar-me al ritme que duré (o intentaré dur) a la marató, que no hauria de superar els cinc minuts per quilòmetre.

Una barra de xocolata blanca, pa integral, una mandarina i un litre i mig d’aigua. Típic esmorzar pastellià, com diria l’amic Albert Punsola. Ja sé que hauria de començar a reduir el dolç, la pastisseria industrial i tota la pesca, però em costa tant! Bé s’ha de viure, no? Per compensar, aquesta tarda em limitaré a menjar dues pomes.