Josep Pastells

He començat a escriure. Bé, no exactament, però ja he començat a mentalitzar-me que començaré a escriure. I, el més important, sé de què parlar. Com és obvi, no parlo d’aquest bloc, que des que sóc aspirant a maratonià té ben poques pretensions literàries, sinó d’uns històries que, amb sort, acabaran desembocant en un llibre. És fàcil constatar que darrerament m’agrada posar-me pressió, ni que sigui una miqueta. El títol d’aquest bloc n’és una mostra, com també el costum d’apuntar-me a les curses setmanes abans per obligar-me a participar-hi o, ara mateix, dir que he començat a escriure fins i tot abans de posar-m’hi.

Avui estreno sabates. I no és que em senti com un nen amb sabates noves, tot el contrari. Em fan mal, em fan nosa. Ahir, en comprar-les, semblaven còmodes, però ara, després de recórrer amb prou feines mig quilòmetre caminant, començo a pensar que m’estan fent la guitza. Suposo que m’hi acostumaré de seguida, que els meus peus aviat s’hi faran i deixaré de pensar que només em faltava això per castigar-me’ls, com si no en tingués prou amb el programa iniciat un parell de mesos enrere i que ja entra de ple en la preparació de la mitja marató. Avui no toca res espectacular, per cert. Una miqueta de dorsal al gimnàs i, després, set quilòmetres de carrera contínua.