Josep Pastells

Ja ho tenia tot pensat i, per fi, pensava tornar a escriure. Una novel.la curta, compacta, coherent, que em servís per demostrar-me que vaig millorant, que sóc capaç de fer-ho millor, que puc aportar alguna cosa ?nova?. Basant-me en la meva (encara curta) experiència en la preparació de la marató, pensava dividir la novel.la en tants capítols com quilòmetres té aquesta prova. El protagonista seria un oficinista mediocre que, de cop i volta, decideix fer running i s?hi engresca tant que acaba participant en la marató de París. No només relataria les seves sensacions durant cadascun dels quilòmetres, sinó també qüestions relatives al passat i, sobretot, un problema de difícil solució que fa mesos que no el deixa viure. La idea era que la història anés creixent quilòmetre rere quilòmetre fins arribar a un final imprevist però inevitable, el que sempre recomana en Vicenç Pagès. Però no podrà ser. Aquest matí se m?ha passat pel cap buscar a Google ?novel.la marató? i he descobert que la meva idea no era gens original, que se m?han avançat, que Miguel del Fresno ja va escriure una cosa similar (?42 y 195?) tres anys enrere. Bé, de fet no crec que el que jo anava a escriure s?hi assemblés massa, però després de donar-li una ullada (es pot descarregar per Internet) i veure que divideix la novel.la per capítols-quilòmetres he optat per abandonar la idea. Potser no del tot, però si faig alguna cosa sobre aquest tema serà amb una altra estructura.

L?entrenament d?avui ha estat prou satisfactori. He aconseguit fer el circuit en menys de vint minuts. Dues vegades. No és una gran velocitat (dotze per hora), però cal tenir present que hi ha força pujada i, a més, feia un vent terrible. Després, vuit esprints de 200 metres i abans, me n?oblidava, deu sèries de flexions amb pull-over. Tot rutlla. Aquest cap de setmana tinc una nova cursa de deu quilòmetres i, en teoria, hauria de millorar el registre de l?anterior. Ja veurem.