Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (28)

Després de la pluja d?ahir, aquest migdia feia solet i em venia de gust córrer. Tenia programat fer deu quilòmetres en 45 minuts, però n?he trigat 49. En cap moment m?he sentit còmode: ni al principi (fet habitual) ni quan ja anava per la meitat del recorregut ni, menys encara, cap al final, quan ja tenia ganes d?acabar. Però suposo que cal aprendre a patir i que, al capdavall, el ritme que porti ara no és tan important com la resistència que vagi adquirint. També pot ser que les sèries d?ahir m?hagin passat factura, no ho sé. En tot cas, seguiré metòdicament el programa, almenys mentre pugui.

Com que a pesar de tot no he suat gens, en arribar al gimnàs he entrat una estona a la sauna. M?agrada suar bestialment, com si acabés de córrer els 42 quilòmetres i 195 metres a Nagasaki. Em relaxa i, per contrast amb la dutxa d?aigua freda, em revitalitza en la mesura justa per afrontar amb un mínim de rigor una tarda a la feina.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.