Josep Pastells

Cabell d’àngel, canyes de cabell d’àngel. I xocolata, blanca o de llet. Amb un litre i mig d’aigua i una o dues pomes. Aquest ha estat el meu esmorzar d’avui (a la feina, davant l’ordinador) i s’assembla molt als esmorzars d’altres dies. El denominador comú és el dolç, sovint pastisseria industrial de la què els “atletes” haurien de fugir com espiritats. Ja ho sé, he de canviar d’hàbits. Però em costa. Ja són molts anys amb uns costums determinats i, a més, no m’engreixo. Si miro l’índex de massa corporal (basat en una fórmula que només té en compte l’alçada i el pes) em diu que tinc una mica de sobrepès (88 quilos per 182 cm), però és que fa un any, quan pesava deu quilets més, em deia que era quasi obès. I la veritat és que no, perquè aquesta fórmula no té en compte la musculatura i parteix de la suposició que l’excés de pes és greix. En fi, prefereixo no pensar-hi i anar a la meva, perquè si hagués de fer cas a les taules del pes ideal hauria de perdre almenys deu quilos més i, si ja em plantegés tenir un pes ideal per a un maratonià, probablement n’hauria de perdre vint. Impossible, no perquè no pugui aconseguir-ho si realment m’ho proposo, sinó perquè no m’hi veig. Amb menys de vuitanta-tres quilos ja em veuria molt escarransit i, per molt que vulgui fer la marató, no tinc cap intenció d’adquirir l’aspecte físic d’un maratonià.

Avui toca una cursa suau, de vint minuts, i després vuit sèries de 400 metres en un minut i mig cadascuna. Vist així sembla un ritme lent, però sobre el terreny no ho és tant, almenys per a mi. Abans faré una mica de dorsal al gimnàs, per allò de mantenir el to muscular. Ah, sí, volia fer un comentari de la pel.lícula india. Al final em vaig fer un embolic, perquè la candidata als Oscar és ‘Eklavya’. Jo vaig veure ‘Dharm’, dirigida per Bhavna Talwar, qui havia acusat el jurat dels Oscar de tenir vincles amb el director de l’altre film. Al gra: ‘Dharm’ m’ha semblat molt bona, un gran exemple de creativitat.