Un repte, potser un destí (24)
La sauna relaxa? Sens dubte. O això em sembla darrerament, quan els dies d’absolut repòs atlètic deixo que el meu cos s’escalfi fins a extrems insospitats i la suor sigui tan intensa que l’únic desig possible sigui dutxar-se amb aigua freda.
Avui, tot i ser un dia de molta feina, estic content. Ja ho tenia més que clar, però m’encanta redescobrir-ho a cada moment: començo a deixar enrere l’època en què em preocupava l’opinió dels altres.
Acabo de llegir ‘Tren nocturn’, d’Amis. Més que recomanable. Sovint, quan no faig res especial, quan corro, sóc a la sauna o vaig camí de la feina, em sorprenc recordant determinats passatges d’un llibre. Com aquell en què la narradora de ‘Tren nocturn’, la detectiu Mike (sí, Mike) pregunta a Trader si la seva vida sexual s’havia relaxat una mica l’últim any i li respon que sí.
– Amb quina freqüència ho feien?
– No ho sé, suposo que un o dos cops al dia.
– Al dia? No voldrà a dir a la setmana?
– Un o dos cops al dia. I més els caps de setmana.
Quina sort, nen!
Apa, una mica de Serrat:
Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor…
Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…