Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (22)

Tinc certes molèsties a un bessó, provocades sens dubte per l’entrenament de l’altre dia, amb en Santi, al gimnàs de Banyoles. Tot i així, després de fer vuit series de flexions (amb la lesió al muscle dret m’és impossible fer res més de pit) he sortit a córrer una mica. Quinze minuts molt relaxats i, després, unes quantes sèries de 200 metres. Com que a Griñón, on treballo, no disposo de camp de futbol ni tinc cap referència clara, he decidit fer-les en un camí amb tanques metàl.liques. Després de calcular que entre pal i pal hi havia quatre metres, he marcat la distancia que hi havia entre cinquanta pals i llestos. He comprovat que em costava mantenir el ritme de quatre minuts per quilòmetre, que en sèries d’aquest tipus hauria de ser més que accessible.

Tot i així, no penso desmoralitzar-me. L’objectiu immediat és anar una miqueta més ràpid, sí, però el més important és agafar resistència i, per tant, l’únic que em cal és paciència. Dia a dia, sense defallir. Tan senzill com llegir llibres que t’agraden o -no perdo l’esperança- escriure textos que t’animin a seguir escrivint. I no em refereixo, òbviament, a aquest bloc, sinó a alguna creació literaria.

 


Respon a Giovanni Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.