Josep Pastells

Tant de bo pogués entrenar sempre a Girona i a Banyoles. La Devesa i l’entorn de l’estany, per posar només un exemple de cada lloc, són indrets magnífics per córrer mentre gaudeixes de la natura. No és que em queixi de la zona de Getafe on visc, plena d’espais verds i llargues avingudes amb poc trànsit, però és evident que no resisteix cap comparació amb les comarques gironines. El dissabte al matí, força d’hora, vaig donar unes quantes voltes a la Devesa i, després, vaig pujar corrent tres o quatre vegades les escales de la catedral. El dia abans havia fet una volta a bon ritme a l’estany i, el següent, vaig anar de la Creueta a Quart per la via del Carrilet per tornar a la Creueta i fer uns quants esprints al camp de futbol.

El divendres també vaig entrenar amb en Santi a Banyoles, al gimnàs del club. Com que ja fa mesos que tinc una lesió al muscle dret, el meu amic va tenir el detall de no castigar-me amb els habituals cent quilos del press de banca. De fet, no vam entrenar el pit, sinó dorsal, bíceps i braç. Va anar prou bé, però intueixo que si continuo corrent serà inevitable que perdi força. Amb tot, l’objectiu és fer la marató, no convertir-me en un maratonià. La veritat, però, és que continuo menjant com un animal i, en conseqüència, no baixo dels 88-89 quilos. Mon pare va arribar a dir-me l’altre dia que, tenint en compte la meva constitució, emular a Filípides no li sembla una idea gaire bona, però li vaig respondre que si em resultés senzill no tindria mèrit.