Josep Pastells

Sempre hi ha obstacles, sempre. El refredat, els mocs i, en conseqüència, les dificultats per respirar m’estan complicant una mica els entrenaments, però intento pensar que encara té més mèrit i que quan estigui bé, si és que arribo a estar-ho algun dia, les millores seran notòries, quasi espectaculars. Conyes a banda, avui he optat per la bicicleta estàtica: vint minuts a bon ritme, sis esprints d’un minut seguits de dos minuts a bon ritme i, per acabar, deu minutets més de regal, molt suaus.

M’estic fent amic de la farmacèutica de la cantonada. Quan no li demano pastilles per la tos li pregunto què m’aconsella pel mal de cap i si no, com avui, pel nas tapat. M’ha venut un sèrum d’aigua marina que ha contribuït ben poc a alleugerir-me les molèsties. La sensació és força desagradable, com quan t’entra aigua salada al nas. I, per postres, la primera vegada he apuntat malament i bona part del líquid m’ha esquixat les ulleres.

Aquest vespre intentaré anar a veure ‘Siete mesas de billar francés’, de Gracia Querejeta, però no sé si la Inés hi estarà d’acord. L’últim cop vaig escollir jo i, per tant, ella té l’última paraula. Com sempre, ben mirat..