Un repte, potser un destí (15)
En Peter ja ha acabat el seu conte. Com era d?esperar, hi surten moltes rosses d?ulls blaus, però també bones descripcions de ciutats com Praga o Copenaghen i, sobretot, magnifiques aproximacions als rituals d?aparellament de l?espècie humana quan s?apropa a la trentena. Confio que tingui sort i guanyi el premi al qual s?ha presentat.
Avui intentaré doblar l?entrenament. Aquest migdia, després d?una lleugeríssima sessió de pesos, he corregut trenta minuts a un ritme diguem-ne mitjà (cinc minuts i mig per quilòmetre) i al vespre intentaré repetir però a una velocitat ja molt pròxima al meu límit actual quan no estic esprintant, uns penosos cinc minuts per quilòmetre.
Però d?això es tracta, d?anar millorant poc a poc. Per malament que acabi aquest assumpte, que no ho farà, segur que per a mi serà memorable. Fins i tot les experiences més desagradables agafen una dimensió èpica gràcies al record.
Moltes gràcies amic Josep!
Siempre es un lujo contar con tu estímulo desde las alturas.
Un abrazo