Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (15)

En Peter ja ha acabat el seu conte. Com era d?esperar, hi surten moltes rosses d?ulls blaus, però també bones descripcions de ciutats com Praga o Copenaghen i, sobretot, magnifiques aproximacions als rituals d?aparellament de l?espècie humana quan s?apropa a la trentena. Confio que tingui sort i guanyi el premi al qual s?ha presentat.

Avui intentaré doblar l?entrenament. Aquest migdia, després d?una lleugeríssima sessió de pesos, he corregut trenta minuts a un ritme diguem-ne mitjà (cinc minuts i mig per quilòmetre) i al vespre intentaré repetir però a una velocitat ja molt pròxima al meu límit actual quan no estic esprintant, uns penosos cinc minuts per quilòmetre.

 Però d?això es tracta, d?anar millorant poc a poc. Per malament que acabi aquest assumpte, que no ho farà, segur que per a mi serà memorable. Fins i tot les experiences més desagradables agafen una dimensió èpica gràcies al record.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.