Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (130)

Publicat el 9 d'abril de 2008 per giusepe

Diuen que Wii és perfecte per posar-te en forma, sobretot ara que ha tret un videojoc, Wii Fit, que t’obliga a flexionar les cames, córrer, girar-te i, en definitiva, suar. Però què voleu que us digui, jo continuo preferint l’exercici diguem-ne real, sense maquinetes ni pantalles pel mig. Aixecar pesos i córrer, per posar dos exemples ben senzills. Avui m’he llevat a dos quarts de set per completar 25 minuts de rodatge suau, tres sèries de 3.000 metres (a 14’45”, 14′ i 13’30”) i deu minuts més de cursa lenta. I després, al migdia, he fet una mica de pit al gimnàs. Només cinc sèries de press de banca inclinat, amb pesos molt lleugers, i quatre de pull-over. No dic que això sigui millor que la Wii, però de moment prefereixo els parcs i camins (si pot ser prop del mar o enmig del bosc) i el gimnàs a la sala de casa, on si tinc sort puc escarxofar-me a llegir algun llibre o mirar alguna sèrie interessant, com ara Californication.

Un apunt sobre les sèries. Sóc incapaç de trobar el ritme adequat. Puc completar-les en el temps previst, però sempre amb canvis de ritme un pèl bruscos, sense dur quasi mai un ritme homogeni. Pel que estic descobrint, em sento força còmode anant a cinc minuts per quilòmetre (dotze per hora), un ritme que seria perfecte per a la marató. De tota manera, ja signaria fer una mitjana de 5’30”.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.