Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (12)

Continuo amb rodatges suaus, però cada cop una miqueta més durs, almenys per a mi. L?objectiu de fer deu quilòmetres en quaranta minuts (a una mitjana de quinze per hora) encara em queda una mica lluny, però ben mirat m?havia posat un llistó massa alt. Si aconsegueixo consolidar els dotze per hora (deu quilòmetres en cinquanta minuts) ja en faria prou per acabar la marató en menys de quatre hores, el meu gran objectiu. Fins i tot l?onze per hora seria suficient. Però una cosa és mantenir aquest ritme deu quilòmetres i una altra força diferent durant 42,195. De vegades, quan em sento optimista i corro al camp de futbol, penso que l?únic que cal és correr 420, més ben dit, 422 vegades la distancia que separa una porteria de l?altra. Vist així no sembla massa, no?

És bo no posar-se límits, que ja ens els posa la realitat. Quan porto deu rectes penso: quaranta-dos cops això i ja he fet la marató! Però al cap d?una estona, quan potser n?he fet seixanta o setanta i puc afirmar que sis o set vegades allò i ja sóc un ?campió?, començo a adonar-me de la duresa de la prova. És igual. L?objectiu és raonable i, al capdavall, no m?hi jugo res. Només la satisfacció personal, que compensaria tots els esforços que realitzaré durant els propers mesos.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.