Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (118)

Hi ha dies que et deixen ben clar que no et sortirà bé res del que intentis, que et miris com et miris les coses arribaràs a la conclusió que la teva vida s’ha convertit en una cursa sense fi que no et deixa temps per a res que no sigui pensar què et queda per fer. Però a pesar que avui ha estat un d’aquests dies i encara no acabo de veure’n la fi, el moment en què em pugui llançar als braços de la meva estimada, la veritat és que també he d’admetre que sempre et queda un moment, ni que sigui literalment un minut, per entrar al bloc i penjar-hi qualsevol cosa, per exemple una mena de queixa sobre les presses i l’estrès.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.