Un repte, potser un destí (117)
Ahir al migdia vaig fer la mitja marató de Fuenlabrada. Em feia una mica de respecte perquè hi havia moltes pujades i baixades, una mica com el que em trobaré a Madrid, però al final va anar prou bé. Una hora i quaranta-dos minuts, a una mitjana de 4’51” el quilòmetre. El guanyador va trigar 34 minuts menys i la meva posició final va ser el 560 sobre 900 i escaig. Tenint en compte que vaig córrer amb molta calma, sense forçar en cap moment i amb la intenció d’assolir un ritme que comencés a assemblar-se al que hauré de dur el 27 d’abril, quan la distància sigui el doble, estic prou satisfet. Llevat de les inevitables molèsties, avui em sento molt bé i no em fa cap mandra reprendre els entrenaments. L’últim diumenge d’abril cada cop s’acosta més i ni em plantejo la possibilitat de no intentar-ho. De fet, cada cop tinc més esperances de poder acabar la marató i no descarto fer-ho en quatre hores o una miqueta menys.