Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (116)

Penso i, per tant, existeixo. Aquesta frase sempre m’ha servit per aproximar-me al discurs del mètode de Descartes, un dels filòsofs que més va interessar-me en la meva ja llunyana joventut. Alguns afirmen que llegir els filòsofs és inútil, però discrepo. T’ajuden a pensar i, d’una manera o altra, serveixen per conèixer una mica millor la naturalesa humana. Parlo de Descartes perquè s’acaba de publicar un llibre de Clifford Drayling que formula una hipòtesi molt curiosa: el filòsof i matemàtic francès era un espia. Imaginar-se que Descartes era un agent secret pot ser un gest ociós o una forma com qualsevol altra d’omplir alguns buits a la seva biografia, però el que de debò ens ha d’importar, crec, és la seva obra, que encara avui pot resultar apassionant per a tots aquells que indaguem en el dubte.

El principal dubte que m’assalta avui, ho confesso, no té res a veure amb la filosofia. O potser sí? La pregunta és aquesta: seré capaç de córrer amb dignitat la mitja marató del diumenge a Fuenlabrada després de quasi una setmana sencera sense entrenar? Quan parlo de dignitat ja imaginareu que poso el llistó molt baix. Tenint en compte el perfil de la prova, amb pujades i baixades tota l’estona, em conformaria amb fer-la en una hora i cinquanta minuts, més o menys al ritme que penso fer la marató de Madrid.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.