Josep Pastells

Diu Clara Janés que els escriptors interessants de debò són capaços de retirar-se a una cova perduda i escriure i res més. Això no implica, suposo, que els que no ho facin siguin forçosament poc interessants, però sí que dóna a entendre que els que estan massa pendents de publicar, o de sortir als mitjans i guanyar diners, no dediquen prou atenció a la feina, no s’esforcen a desenvolupar el talent que en major o menor mesura se’ls suposa.

D’altra banda, per retirar-se a una cova perduda i escriure i res més cal alguna cosa més que disposar dels mitjans imprescindibles per sobreviure. També cal tenir el valor de trencar amb tot o quasi tot i la certesa més o menys absoluta que ets capaç d’escriure alguna cosa que valgui la pena, que sigui, en paraules de Janés, interessant de debò. Potser per això hi ha tan poques persones que es retirin a escriure en una cova, més que res perquè encara que arribin a produir algun text que creuen original i memorable hi ha moltes opcions que ningú se n’assabenti mai o, pitjor encara, que les persones que se’l llegeixin no el trobin ni tan original ni tan memorable.