Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (112)

El Madrid popular no pot amb la Catalunya socialista. Aquest és el títol que hem elegit pel diari de demà. Bé, de fet és un setmanari i surt cada dimarts. Crec que el títol és prou encertat i, si faig un esforç per no pensar gaire en la davallada d’ERC o d’IU, la veritat és que celebro el resultat global de les eleccions. La victòria de Zapatero és per a mi un mal menor.

Acabo d’apuntar-me a la mitja marató de Fuenlabrada, força més dura que la de Getafe, que era completament planera, i per tant un magnífic test (16 de març) per a la marató de Madrid (27 d’abril). Ja vaig intentar-ho el divendres passat a Ibercaja, però no va ser possible perquè m’havia deixat el DNI i el noi de rere el taulell va dir-me que era imprescindible.

-Per fer un ingrés? Em demanes el DNI per fer un ingrés? -vaig preguntar jo.

-Són les normes -va afirmar.

-I no et serveix el carnet de premsa? Tambe hi surt el número del DNI -vaig insistir.

-Necessito el DNI per fer-ne una fotocòpia -va sentenciar ell.

-No m’havia passat mai, però en fi… Ja tornaré el dilluns -vaig anunciar abans d’anar-me’n amb el cap cot.

I aquest migdia, després de tancar d’una vegada les pàgines del diari, m’he encaminat cap a l’oficina d’Ibercaja amb la lliçó apresa.

No hi havia el noi de l’altre dia, era un altre.

-Vull ingressar deu euros en aquest compte -li he dit mentre li allargava un paperet amb uns quants dígits i el meu nom.

-Molt bé -ha respost abans de començar a teclejar.

Jo tenia el DNI a la mà, però no semblava que tingués cap intenció de demanar-me’l. Fins que ha dit.

-Deu euros, no?

-Sí, té…

-Perfecte. Club d’Atletisme Fuenlabrada. Firma aquí, sisplau.

Després de firmar no m’he resistit a preguntar-li:

-No necessites el DNI?

-No, no cal, amb el teu nom és suficient.

He estat a punt de dir-li que el seu company de l’altre dia no opinava el mateix. I també tinc temptacions d’entrar un dia a l’oficina quan ell hi sigui per preguntar-li, amb la màxima educació possible, per què em va dir que el DNI era imprescindible quan és evident que no ho és. I, si em dóna el més mínim marge, fer-li entendre sense perdre l’educació ni arribar a un nivell exagerat de decibels, que estic força sorprès, fins i tot emprenyat, per la seva conducta, que m’ha obligat a perdre uns minuts valuosos de què no disposo i ha fet que em plantegi si va actuar mogut per algun tipus d’antipatia o simplement es comporta així amb tothom. Però suposo que ho deixaré córrer. Al capdavall, ja ho he escrit.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.