Josep Pastells

Entre moltes altres coses que no vénen al cas, una de les meves funcions a la feina és comprar quatre diaris cada matí: El País, El Mundo, As i Marca. Que no us estranyi la tria: visc al centre de l’imperi i són, considerem, les millors opcions -pel que fa a la premsa escrita- per assabentar-nos del que succeeix al món de la política i a l’esportiu, que són els que més interessen a l’empresa.

El cas és que aquest matí, cap a quarts de deu, he repetit la mateixa acció de sempre i, després d’allargar els quatre euros al quiosquer, he pujat fins a la redacció. Primer he deixat els dos diaris d’àmbit general a la meva taula i després els dos esportius a la taula de la secció d’esports. No han pasat ni tres segons que he sentit que en Ralph cridava:

– ¿Por qué has comprado el Mundo Deportivo?

Mentre m’ho deia, a més d’assimilar el meu error, m’ha passat pel cap que ahir el Madrid va caure eliminat de la Champions i que el fet de comprar un diari barceloní just l’endemà només podia ser interpretat com una provocació. Tot i això he dit:

– ¿El Mundo Deportivo? Vaya hombre, cuánto lo siento. Te prometo que no ha sido nada premeditado -he afegit amb un somriure d’orella a orella.

I en Ralph, fanàtic entre els fanàtics del realísimo, m’ha respost:

– No pasa nada. Justo hoy había comprado el Marca. Así tendremos tres periódicos.

Això ha passat fa més d’una hora i des de llavors no ha tornat a dirigir-me la paraula. Sembla trist. I també m’he fixat en què el Mundo Deportivo ocupa la posició inferior en un munt de diaris d’altres dies. Quasi mai llegeixo diaris esportius, però potser a l’hora de dinar li donaré un cop d’ull.