Un repte, potser un destí (11)
Un company de feina m’ha comentat aquest matí que el diari ‘Público’ regalava la pel.lícula ‘María llena eres de gracia’. En arribar al quiosc, no he vist el diari enlloc.
– No teniu el ‘Público’? –li he preguntat al quiosquer.
– Sí, entra – m’ha dit amb un gest de complicitat.
Els tenia amagats a dins. Sembla que el seu col.lectiu no està d’acord amb el percentatge que reben i els han ordenat que no en venguin.
– No et causaré cap problema?
– Els amics són els amics –ha afirmat, en un to que quasi ha arribat a commoure’m.
Unes hores més tard, he comprovat que la redacció estava plena de ‘Públicos’, prova inequívoca que el quiosquer té un munt d’amics.
Catalina Sandino (‘Paris je t’aime’) protagonitza ‘María llena eres de gracia’, una pel.lícula coproduïda el 2004 per Estats Units i Colòmbia. Un parell de persones amb un criteri cinematogràfic semblant al meu m’han dit que és molt interessant, de manera que intentaré veure-la aviat. Amb el rerefons del narcotràfic internacional, una dona lluita per sobreviure. El drama de cada dia a molts racons del planeta.
El meu ‘drama’ particular és tan lleuger que quasi m’avergonyeixo de comentar-ho: avui ho tindré difícil per anar a córrer. Al matí m’ha estat impossible i sembla que a la tarda les coses no milloraran. Però intentaré esgarrapar quaranta minuts d’on sigui, encara que hagi de fer-ho al vespre. Ja sé que sembla una fotesa, però si intentes programar les coses amb un mínim de rigor has de respectar les previsions.
Sí que sembla interessant. N’havia sentit a parlar, però la veritat és que no vaig arribar a veure-la. Rastrejant per Internet he trobat mols textos que parlen. Aquest n’és un:
La falta d’expectatives professionals i, en definitiva, vitals, comporta un gran risc. Què no faríem per sortir de la pobresa? Joshua Marston ho planteja així a María, llena eres de gracia (2004). En un petit poble a prop de Bogotà hi viu María, una noia de disset anys. Treballa empaquetant roses i preparant-les per a l’exportació. La mare i la germana (altra cop dones soles) la veuen exclusivament com una proveïdora de diners. Per allunyar-se d’aquesta vida embrutidora, María recorre un camí que per a moltes dones és un camí sense retorn: li ofereixen fer de mula, és a dir, entrar droga als Estats Units amagant-la a l’interior de l’estómac, després d’haver-se empassat tantes pepas de cocaïna encapsulades en làtex com sigui possible. La pel·lícula denuncia la utilització que fan les xarxes de narcotraficants de les dones en risc per la pobresa, i ha rebut nombrosos premis, com l’Ós d’Argent a la millor opera prima i el Premi a la Millor Actriu a la Berlinale i el Premi del Públic a Sundance.
Bona tarda Josep
Lamentablemente, todavía no he tenido la suerte de echarme una novia catalana que me introduzca en las esencias de tu lengua. Mientras le robo palabras al desconcierto, decirte que me he divertido leyendo el relato de un día como el de hoy, aparentemente insulso, pero lleno de inesperadas bellezas colombianas y conversaciones surrealistas…Eso sí, amigo atleta, urge que te centres en el objetivo maratoniano porque entre algunos de tus lectores comienza a calar la sensación de que los pequeños placeres de la vida están desviándote en demasía de tu parisino reto.