Josep Pastells

Sóc el que m’envolta, diu el poeta.
I també es pregunta per què (o per què no)
estima la gent que estima
i no estima la que no estima.
Potser són preguntes inútils,
però li agrada perdre el temps
en qüestions accessòries que
acaben sent essencials,
i també sortir a passejar
per fixar-se en els que són com ell
i en els diferents,
en els que corren al voltant de l’estany
i en els que es limiten a mirar.