Josep Pastells

La Xènia em convida a escriure una mica més de poesia. No m’hi negaré pas, a pesar que és dijous -dia especialment complicat a la redacció del diari on treballo-  i hauré de fer-ho, com de costum, d’una esgarrapada:

Voldria conservar el viatge
a la mirada,
l’eco de l’abisme,
la fosca transparència
d’aquella llum malferida
que m’obliga
a llançar-me a la vida
i lliurar-me
sense càlcul ni pors
a l’aventura.