Un dia descarregues sentiments apresos a la cultura mediàtica, sense ganes, amb fàstic i una fredor treta d’estadístiques
Publicat el 14 de març de 2006 per giusepe
No és que sigui exactament un mal dia, però el teu orgull s’encèn i voldries trencar d’una vegada per totes amb els milions de persones que fan exactament el mateix que tu. Però és quasi impossible, i més per a tu. Acabes deduint-ho al cap d’unes quantes setmanes de reflexió. I després et deixes anar: passen els mesos, els anys i acabes perdent la batalla, però només te n’adones quan ja és massa tard fins i tot per mirar enrere. Però te n’adones i, mirant-te al mirall, trist i envellit, entens que la teva veritat s’ha projectat en la mentida dels altres. I a l’inrevés.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
És habitual veure’ns esclavitzats per allò que tant havíem reprovat