Josep Pastells

Inventari de sensacions

Tres ex presidents i un destí: despenalitzar la marihuana

No patiu, cap dels tres ex presidents és José María Aznar. El títol del post fa referència a Fernando Henrique Cardoso (Brasil), Ernesto Zedillo (Mèxic) i César Gaviria (Colòmbia). Aquests tres personatges han impulsat una comissió llatinoamericana sobre drogues i democràcia que, entre altres coses, demana la despenalització de la marihuana que es destini a l’ús personal. La comissió, formada per representants de disset països, es va reunir l’altre dia a Rio de Janeiro per reclamar un “canvi d’estratègia” en la lluita contra les drogues.

Convençuts que la despenalització de l’ús personal de la marihuana tan sols serà efectiva si s’aplica a tot el món, Cardoso, Gaviria i Zedillo es dirigiran no només als responsables dels seus respectius països, sinó també a tots els governs llatinoamericans, als de la Unió Europea i al des Estats Units.

Prejudicis, pors i tabús

Segons ells, cal acabar d’una vegada amb “els prejudicis i les pors que sempre envolten el problema de combatre les drogues sense arribar mai a prendre posicions concretes i eficaces”. També parlen de “superar el tabú i obrir un debat a tot el món”. Afirmen que “la violència i el crim organitzat associat al tràfic de drogues constitueixen un dels problemes més greus d`’Amèrica Llatina” i que “davant d’una situació que es deteriora cada dia amb altíssims costos humans i socials, és imperatiu rectificar les estratègies de la guerra a les drogues aplicades a la regió els últims trenta anys”.

Dos petits dubtes

Perfecte. Només tinc dos petits dubtes, que es poden traduir en dues preguntes: 1) Si parlen d’obrir un debat a tot el món, ¿per què només pensen reunir-se amb dirigents europeus i americans? 2) Com és que ara, de sobte, Cardoso, Zedillo i Gaviria ho veuen tan clar si quan eren presidents dels seus respectius països o no veien res o eren incapaços de moure un dit per redreçar la situació?


  1. La teva segona pregunta no només es pot aplicar a ex-presidents de govern, sinó a la gran majoria de càrrecs o responsibiltats de tots els àmbits … Només alguns, pocs i molt lliures, són capaços de ser coherents amb els seus principcis. En temps passats vaig exercir alguns responsabilitats i m´era molt difícil prendre les mateixes decisions que hagués pres abans o després de tenir aquella càrrec. Una pena.

Respon a Pujals Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.