Josep Pastells

“Fa uns anys Richard va fer una observació que Alma ha tingut present sempre més, i no per casualitat: que per tal de ser feliç cal veure les coses més boniques del que són en realitat, i que amb els anys aquesta capacitat no tan sols es perd, sinó que poc a poc es converteix en tot el contrari”.

Alma i Richard són dos dels personatges que apareixen en aquesta novel.la d’Arno Geiger (Bregenz, Àustria, 1968) editada per Empúries. El text, que ressegueix la història de tres generacions a través de records, cartes i documents, és ple de reflexions sobre els efectes del pas del temps i les dificultats en les relacions humanes. M’ha encantat.