Josep Pastells

La novel·la de Bernhard Schlink m’havia agradat molt. Poc més de dues-centes pàgines. Sòbria, directa i concisa. Manté la tensió narrativa en una trama densa i absorbent que acaba abocant-nos a una sèrie de contradiccions ben humanes. Dubtava que la pel·lícula mantingués el nivell, però m’he endut una sorpresa molt agradable. Algun crític reputat ha escrit que a The Reader li falta ànima, que no resulta convincent, que és massa contradictòria. Només estic d’acord amb la darrera afirmació, però és que precisament és l’efecte que persegueix Schlink: aporta llum per justificar determinades conductes, sí, però tot seguit ens introdueix en el més absolut dels silencis i en els misteris de la personalitat.

El film explica la història de Michael Berg, un noi de quinze anys (magistralment interpretat per David Kross) que quan torna del col·legi es posa malalt i rep l’ajut de Hanna (la impecable i pertorbadora Kate Winslet), una revisora de tramvia que li dobla l’edat i amb qui manté un idil·li apassionat durant unes quantes setmanes d’estiu. No és només una relació sexual, però. Cada cop que es troben, Michael llegeix a Hanna fragments d’obres literàries que gairebé sempre aconsegueixen emocionar-la. Fins que un dia, sense que s’aclareixin els motius, Hanna desapareix sense deixar rastre. Michael, que acaba estudiant Dret, no torna a veure-la fins vuit anys després, quan actua d’observador en un tribunal que jutja col·laboradores de l’Alemanya nazi.

Clarobscurs

El gir narratiu és espectacular i dóna pas a les grans incògnites que han acompanyat Michael des que Hanna va sortir de la seva vida. L’amor i la passió de la joventut contrasten amb la monstruosa realitat, plena de clarobscurs de gran potència dramàtica i romàntica.

Dilemes morals

Quan Michael, ja madur (interpretat pel sempre creïble Ralph Fiennes), s’adona que Hanna té un secret que per a ella encara és més vergonyós que els crims comesos, ha d’enfrontar-se a terribles dilemes morals. És només un individu, però rere els seus actes i pensaments s’intueix el drama col·lectiu del poble alemany de la postguerra. 

Commoció i reflexió

Com és lògic i necessari, la pel·lícula obvia alguns detalls de la novel·la, però no desvirtua en absolut el text de Schlink. La falta d’equilibri que es detecta en certs moments queda compensada per un grapat d’escenes memorables, que commouen i conviden a la reflexió.