Temps esborrat
Publicat el 10 de gener de 2007 per giusepe
Baixàvem del silenci
fins a la llum per trobar-nos
a l’estany, que ens rebia
amb llampecs d’aigua grisa.
Tot era claror a pesar de la tempesta
del cel i dels cossos,
que volien encendre’s desesperats
com per evitar aquell comiat.
L’únic objectiu,
inviable,
era esborrar el temps.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
…És una fantasia inviable però humana,. Tal volta é millor no esborrar ni un sol instant, per no fer més gran la pèrdua.