Josep Pastells

És possible que els comentaristes de bàsquet de Telemadrid es comportin com aficionats cridaners i maleducats?, i que fer-li l’ullet al president Obama durant la desfilada d’investidura comporti una suspensió de feina de sis mesos?, i que treballadors de Pirelli a Manresa s’assabentin que estan acomiadats a través dels guàrdies de seguretat que els barren el pas quan arriben a la feina?

La resposta sempre és la mateixa: sí, és possible. Tan absurd com real, tan desenraonat com vergonyós. Telemadrid, Obama i Pirelli han protagonitzat, de manera més o menys directa, tres episodis que reuneixen tots els requisits per entrar en aquesta secció.

Comentaristes impresentables a Telemadrid

Eurolliga de bàsquet. Madrid-Barça a Vistalegre. Els blaugranes dominen en el marcador, però cap a la meitat del tercer quart els locals comencen a remuntar i tant el narrador del partit, Siro López, com el comentarista, Josechu Biriukov, es transformen en hooligans. Cada cop que els àrbitres xiulen una falta contra els blancs el critiquen enfurismats, quan algú del Barça llança a cistella criden “No, no!”, quan el Madrid anota salten d’alegria, bramen, munten un xivarri colossal. No és que abans no es notés el seu favoritisme, però és que ara s’han convertit en dos individus impresentables que sembla que estiguint veient el partit des de la tele de casa seva i donin per suposat que tothom pensa el mateix que ells, que tots els espectadors comparteixen el seu entusiasme pels colors blancs i s’enduran un gran disgust si el Barça acaba guanyant el partit. Al final guanyen ells, és a dir, el Madrid, i ho celebren amb una cridòria descomunal, amb aclamacions escandaloses que em fan caure la cara de vergonya. Alguna vegada que he vist retransmissions de bàsquet per TV3 he pensat que Jordi Rovirosa i Nacho Solozábal havien de contenir-se perquè no es notés que anaven a favor del Barça, però després de presenciar l’espectacle de Siro López i Chechu Biriukov, per pura comparació, t’adones del nivell real de cadascú, de la seva competència i professionalitat.

Suspensió de feina per fer-li l’ullet a Obama

John Coleman, membre dels Cleveland Firefighters Memorial Pipes&Drums, desfila davant del president nord-americà, estableix contacte visual i li fa l’ullet. I què?, podríem pensar. I què?, ens respondrien, irats, els bombers de Cleveland? Sis mesos de suspensió de feina! Això és una desfilada militar, les normes són molt estrictes i John no les ha seguit. El codi militar dels bombers és implacable i John, el simpàtic John, incapaç de passar per davant del president de l’esperança sense fer-li l’ullet, s’estarà mig any sense treballar. Ell diu que ho troba exagerat, que no canviaria res del que ha fet, que el president és el president i no podia ignorar-lo. Sembla que John ha acabat renunciant a formar part del cos de bombers de Cleveland i que aquest ha eliminat els telèfons i el correu electrònic de la seva web a conseqüència de l’allau de crítiques que estava rebent per la seva mesura. Ja ho sap, Obama, tot això? Li sembla bé que John hagi perdut la feina només per fer-li l’ullet?

Els primers acomiadaments a Pirelli

Com cada matí, els empleats de Pirelli es presenten a la fàbrica de Manresa. Però no poden entrar tots. Guàrdies de seguretat contractats per l’empresa els demanen les dades personals i barren el pas a una sèrie de treballadors que, en aquest precís instant, s’assabenten que els han acomiadat. Els mateixos guàrdies els donen la carta on se’ls comunica que ja poden anar a fer cua a l’atur. Són les primeres víctimes de l’Expedient de Regulació d’Ocupació. Els afectats critiquen les formes amb què se’ls ha donat la notícia i denuncien l’absència de CCOO i UGT, els sindicats majoritaris al comitè. El delegat sindical de CGT a Pirelli, Xavier de Gregorio, sí que hi és i afirma que l’empresa ha triat “la pitjor manera per fer-ho”. Té tota la raó. Més que desenraonada o absurda, aquesta manera de comportar-se és repugnant. Pirelli té tot del dret del món, suposo, a despatxar qui vulgui, però sembla que ha oblidat que els empleats també són persones.