Sud-àfrica: la bellesa dels Coetzee
Llegeixo que quatre setmanes d’activitats socials, culturals i humanitàries han precedit l’elecció de Miss Món a Johannesburg. I jo que em pensava que aquest tipus de concursos no eren res més que una mostra de la superficialitat i el culte a la imatge, del triomf dels esdeveniments artificials transformats en notícies gràcies al màrqueting!
Al final es va imposar l’enginyera siberiana Kseniya Sukhinova, però el que més m’ha cridat l’atenció és el cognom de la representant sud-africana (que, per cert, va situar-se entre les finalistes): Coetzee. Tansey Coetzee.
Potser és un cognom tan comú com Sánchez a Espanya o Puig a Catalunya, però en llegir-lo he pensat immediatament en J.M. Coetzee, l’escriptor sud-africà que ara fa cinc anys va guanyar el Premi Nobel de Literatura. El seu nom sencer és John Michael; he hagut de buscar-ho perquè no en tenia ni idea. Ja sé que no té ni la més mínima importància, tot plegat, però crec que és una bona excusa per reflexionar sobre dues formes de bellesa, la física i la literària, i qüestionar-nos ni que sigui per un moment la supremacia de la primera entre les masses.
Ja sé que és una batalla perduda i, sense haver vist a Tansey Coetzee, posaria la mà al foc que la majoria de la gent (dones incloses) preferiria passar una nit amb ella (diguem que per sopar i xerrar, no penseu pas en les manifestacions més primàries del nostre impuls físic) que amb un llibre de J.M. Coetzee. Per què? Cadascú tindrà clara la seva resposta, però com que serà difícil que pugueu quedar amb la Coetzee us proposo que, si encara no ho heu fet, busqueu un llibre d’en Coetzee. Esperant als bàrbars, per exemple, una mostra que es pot escriure senzill i planer sense renunciar a la profunditat i l’harmonia. O Elizabeth Costello, un híbrid entre narració i assaig que alimenta el debat intel·lectual sense prescindir de la força de la ficció. Bellesa en estat pur, ja ho veureu.
Però al meu entendre, el millor llibre del mestre Coetzee és l’últim, Crònica d’un mal any. I va d’això que tu dius, més o menys, sempre amb aquella tendresa que impregna tots els seus escrits. Resulta que la guapa és també la més respectable i decent. Però no et vull espatllar el llibre, no te’n dic més
Fa temps va llegir un parell de llibres d´ ell i (ara no recordo ni el títol ni l´argument) que em van agradar molt i que vaig disfrutar mentre els llegia. Un cop acabats, però, vaig haver-me d´empassar la saliva vàries vegades. Vaig decidir llegir-ne un tercer quan jo estés més relaxada…Glups, i encara no ho he fet. Potser ara és el moment.