Josep Pastells

Inventari de sensacions

Subtítols impresentables a l’AVE

Publicat el 3 de març de 2009 per giusepe

Encara que ho sembli, no escric això per queixar-me de Renfe, però sí de les dues pel·lícules que vam poder veure el dissabte al matí i el diumenge a la tarda tots els que vam pujar a l’AVE entre Madrid i Barcelona. Tot i que no eren les millors pel·lícules de la història (Xantatge i Postdata: t’estimo) ara tampoc vull dir fàstics dels criteris de selecció de Renfe al capdavall és lògic que es decantin per productes comercials, un thriller avorrit en el primer cas i una tragicomèdia ensucrada en l’altre–, sinó que em pregunto per què els films emesos són doblats i subtitulats alhora. Potser ho fan pels cecs, em podria respondre algú. Bona idea, em sembla perfecte, però si és així es pot saber per què els subtítols no tenen res a veure amb el doblatge?

L’amic cinèfil (també escriptor i moltes altres coses que ara no vénen al cas) Manel Romà m’ha dit alguna vegada que prefereix veure les pel·lícules en versió original perquè els doblatges acostumen a fer pena. Té tota la raó. El que no havíem comentat encara és què succeeix quan els subtítols també fan pena i són tant o més dolents que els doblatges.

Impunitat

En el meu cas, com que no domino quasi cap idioma, és fàcil que si veig un film en versió original, posem en anglès i subtitulat en castellà, els possibles defectes i errors quedin més o menys dissimulats i no m’assabenti de res o, com a molt, em pregunti per què el director utilitza uns diàlegs tan dolents, sense sospitar que la culpa de tot plegat la tenen els subtítols.

Res a veure

Però si veig una pel·lícula doblada (en castellà, en aquest cas) i alhora està subtitulada, també en castellà, ho entenc tot i puc comparar el que sento amb el que llegeixo. És llavors quan descobreixo que els subtítols no tenen res a veure amb el doblatge i començo a preguntar-me si alguna paraula de les que sento o llegeixo tindrà res a veure amb les paraules originals.

Són professionals?

En aquests casos, com dissabte i diumenge passat, començo a regirar-me al seient mentre penso per què hi ha determinats professionals que fan (?) la seva feina amb tan poca professionalitat. No em queixo dels actors de doblatge, que es limiten a llegir els papers que els donen, sinó dels que tradueixen els textos i dels que escriuen els subtítuls. Perquè és evident que o els uns o els altres, o potser tots dos, i ara parlo només de les dues pel·lícules que he citat al principi, no tenen cap respecte per l’original ni tampoc pels oients o lectors, en definitiva pels espectadors.

Exemples

“Perfecte”, sento mentre llegeixo “de conya”. “M’agrades molt”, li diu aquella noia al seu enamorat mentre al subtítol posa “Ets divertit”. “No t’entenc!”, crida algú quan a la pantalla es poden distingir perfectament dues paraules que diuen “Estàs boig!”. Podria seguir amb desenes d’exemples més, perquè totes dues pel·lícules, potser encara més Postdata: t’estimo, són una bona prova que algú (el traductor dels subítols, el dels doblatges, tots dos?) no fa gens bé la seva feina.

M’ofereixo

Vist això, i a pesar de ser conscient de les meves dificultats amb l’anglès, em pregunto si algú no em voldria donar feina de traductor. Si em deixen treballar amb els doblatges i els subtítuls em comprometo a fer-los iguals. Potser no tindran res a veure amb l’original, però això no té cap importància, no?


  1. Mare meva… una pel.licula castellana subtitulada en el mateix idioma i a sobre malament? Deixe’m que se m’escapi el riure de la pena!
    Puc entendre diferències entre l’anglés i el castella ja que moltes paraules no es poden traduir ben bé igual per la diferència de significat i se n’han de buscar d’altres, però diferencies en un mateix idioma…? això ja es ser limitadet! Una abraçada maco!

  2. Josep, la tècnica del doblatge suposa bàsicament dues coses: la traducció del “sentit” del text i l’adaptació d’aquesta traducció al moviment dels llavis i els gestos de l’actor. El doblatge GAIREBÉ MAI  pot respectar la traducció literal del text, no és perquè no vulguin, és que no poden. Hi hauria desajustaments massa evidents entre actor i parla, i un efecte visual estrany.  El subtítol SEMPRE és més fidel al text original, tot i que de vegades per qüestió d’espai s’han de menjar alguna paraula.

    Algun dia que tingui temps te n’explicaré alguna de molt grossa. Per no parlar dels impresentables doblatges del franquisme (suposo que coneixes el ridícul cas de “Mogambo”)

    Ja veus que quan sento o llegeixo la paraula “doblatge” sempre trec el nas.

    salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.