Sense por al futur
Publicat el 2 de març de 2009 per giusepe
No hi ha riscos que no siguin
emocions salvatges,
passions de claredat
a l’epicentre d’una tempesta.
Venir i anar-se’n dolçament,
sense més fressa que el batec dels cors,
equival a navegar-te cada nit
mentre espantem la por al futur.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
Ni parlar-ne! Endavant, sempre endavant!
Sort que no mirem mai molt més endavant, que ens parem en el futur inmediat, que anem esgarrapant lo bo del passat i espantant els maldecaps del present. Sort que tots només fem més que sommiar amb el futur…només això, sommiar-lo….