Record (escrit per un ressentit que no sóc jo, això és ficció)
Publicat el 12 de juny de 2006 per giusepe
T’he escrit el meu nom sota la pell
perquè no m’oblidis.
Quan altres llavis et ressegueixin el cos
o gemeguis per altres carícies,
quan la meva absència deixi d’afectar
els batecs del teu cor,
sempre que plogui vull que et molesti
la cicatriu del meu record.
I quan em vegis algun dia, vull que diguis adéu
i pensis amor.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
I suposo que som unes quantes les que pensem coses semblants. Veig que alguns mascles també. I ho dic per l’escriptor de ficció, eh!