Josep Pastells

Moratalaz. Vuit de novembre. Dos quarts d’onze del matí. Participo en la XXXIII edició de la mitja marató, que aquest any ha escollit com a lema Si la crisi et persegueix, surt corrent. El recorregut combina pujades i baixades i m’hi sento prou còmode. Tot i que als últims quilòmetres afluixo una mica (no em queda més remei), en aturar el cronòmetre a l’arribada veig que marca 1h 36 minuts, el meu rècord de l’edat madura.

Després de prendre’m el brou que ens donen a la meta i fer uns quants estiraments, sento que altres corredors comenten que també han fet la seva millor marca. Algú diu que el recorregut no està ben mesurat, que falten metres. Algú altre apunta que com a mínim en falten quatre-cents. Els comentaris em deceben una mica, però de seguida penso que, en el meu cas, 400 metres equivaldrien a menys de dos minuts i que amb 1h 38′ també hauria assolit la meva millor marca des que vaig tornar a córrer passats els quaranta anys. A més, l’anterior referent eren els 99 minuts de la mitja de Getafe, una prova molt més planera que la de Moratalaz.

Test de 2 x 6.000

El cas és que falten només tres setmanes per a la marató de Donosti i començo a pensar que potser estic un pèl millor que al mes de març, quan vaig córrer la de Barcelona en 3h 42′. El meu únic objectiu és rebaixar aquest registre. Si pogués baixar de 3h 40′ estaria molt satisfet. Ara, però, em convé seguir amb el mateix ritme d’entrenaments (quatre dies a la setmana) fins al dia 18, quan faré un test de 2 x 6.000 que m’ajudarà a esbrinar el meu estat real de forma. Es tracta de córrer els primers sis quilòmetres al mateix ritme que penso dur a la marató (5’10”) i els segons el més ràpid que pugui. Després, amb l’ajut d’una taula popularitzada per Rodrigo Gavela, la diferència entre els dos temps em dirà si estic preparat per assolir el meu objectiu.