Que no veuen ‘House’, els editorialistes d’El Mundo?
Em faig aquesta pregunta perquè en l’editorial d’ahir sobre l’embull polític de Caja Madrid s’afirmava que “no només no hi ha proves consistents que involucrin el conseller de Presidència i Interior, Francisco Granados, sinó que, a més, no té cap mena de lògica que es dediqués a espiar al seu company en el Govern”, en referència al vicepresident regional, Ignacio González. No té cap mena de lògica, diuen? I des de quan els polítics es regeixen per la lògica? No sé si la Comunitat de Madrid ha muntat cap organització d’espionatge, com afirmava l’altre dia El País, però estic completament convençut que l’editorialista d’El Mundo no està seguint els últims capítols de la sèrie televisiva House.
En aquests últims capítols, Gregory House, l’àcid, sarcàstic i transgressor doctor House, ha contractat un detectiu per espiar els seus subordinats i superiors. Vol conèixer tots els detalls de la seva vida privada per tenir-los ben collats. Tan descartable és que Granados o la pròpia presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, vegin la sèrie protagonitzada per Hugh Laurie i hagin volgut emular-lo per millorar la seva posició en la lluita pel poder econòmic i polític del PP, en la guerra per succeir Rajoy?, és un disbarat, imaginar-se que juguen a ser espies o, forçant una miqueta la imaginació, que Granados és un agent doble al servei de Gallardón?
Inspiració de filòsofs
En qualsevol cas, no podem deixar de banda que la televisió s’ha convertit en l’escenari on es plantegen les controvèrsies morals, que no fa ni un any un col·lectiu d’assagistes italians va publicar un llibre de força èxit titulat La filosofia del doctor House. Ètica, lògica i epistemologia d’un heroi televisiu. Qui ens assegura que Aguirre i Granados no tenen contactes a Itàlia, s’han llegit el llibre, esperen ansiosos cada capítol de House i s’han deixat seduir per la seva manera d’actuar i, més concretament, pel seu afany d’espiar?
Anacleto, Aguirre i Gallardón
Ja veurem com acaba la història, però de moment tot un històric com Manuel Fraga, president fundador del PP, ha admès que “per desgràcia, ara mateix hi ha algunes qüestions no resoltes entre la Comunitat i l’Ajuntament” i el portaveu d’IU a l’Ajuntament de Madrid, Ángel Pérez, ha proporcionat una valuosa pista en afirmar que la presumpta trama d’espionatge li recorda Anacleto, “porque puede ser agente, pero no secreto”.
L’ull del gran germà
Ja veieu que es tracta d’un cas de primer nivell, de la prova més clara que l’ull del gran germà d’Orwell ha arribat també a les institucions. En tenim algun indici a la Comunitat de Madrid, però podem descartar afers similars a la Generalitat de Catalunya, o a la valenciana, o al Govern de les Illes Balears?
No cal capficar-s’hi
Ara que, ben mirat, tampoc no cal capficar-s’hi gaire. Si ho fa el doctor House, un personatge antipàtic que a mi em sembla força simpàtic, vol dir que és una tendència universal i hem de tenir present que amb internet, els mòbils i els GPS cada cop serà més difícil que no ens tinguin localitzats i registrin l’hora exacta en què ens llevem, esmorzem, pixem i cardem, per citar només quatre moments clau de la nostra vida quotidiana.
Obres interrogants interessants, Josep. I jo em pregunto quantes mata haris tenim al voltant sense saber-ho.