Josep Pastells

Inventari de sensacions

Prohibit tapar-se muscles i turmells

No és cap disposició estranya en una platja nudista, ni tampoc són els requisits d’un fetitxista a la recerca de diversió. Simplement són les noves normes de la Federació Internacional de Natació (FINA), que el cap de setmana passat va anunciar a Dubai que cap banyador podrà cobrir ni els muscles ni els turmells. És una conseqüència, diuen els experts, de la polèmica que es va generar a Pequín després que s’estengués l’ús d’un banyador dissenyat per Speedo, en col·laboració amb enginyers de la NASA, que va servir per batre dues dotzenes de rècords mundials.

Alguns ja parlen de combatre el dopatge tecnològic, però la veritat és que les noves normes no invaliden cap dels rècords aconseguits amb el banyador de Speedo. L’objectiu de la reglamentació aprovada per la FINA és “que tots els nedadors competeixin en igualtat de condicions”. Uns quants entrenadors i esportistes s’havien queixat de l’avantatge amb què partien els que utilitzaven aquest revolucionari banyador, com per exemple Michael Phelps, de qui deien que, a més de les seves indiscutibles capacitats físiques, comptava amb l’ajut de l’última tecnologia. A més de tapar els muscles i els turmells, els banyadors de competició no podran facilitar que el cos floti. Hauran d’ajustar-se a l’anatomia de l’atleta sense superposar-hi materials aerodinàmics i no superaran un grossor determinat.

Una exageració

A mi tot això em sembla un pèl exagerat. És com si de cop i volta comencessin a prohibir que les vambes amb què corren els velocistes o els maratonians fossin massa lleugeres o, per tornar a les piscines, imposessin que tots els nedadors es depilessin (o deixessin de depilar-se) per “competir en igualtat de condicions”. Per aconseguir que aquesta igualtat fos real potser seria  millor que corressin descalços, com el gran Abebe Bikila, o nedessin completament nus. O, si ens passem a l’extrem contrari, que tots utilitzessin els mateixos models de vambes i banyadors. No sé què hi diran els fabricants, però és obvi que la FINA no els està fent cap favor.

Igualtat de condicions

Ara bé, si apliquéssim aquesta mentalitat a esports en què la tecnologia té força més importància que a la natació (ciclisme o, sobretot, motociclisme i automobilisme) el sotrac seria important. Vist així, potser no seria tan mala idea. Si tots haguessin de fer servir el mateix model de bicicleta, de moto, de cotxe, només amb les lògiques variacions derivades de les seves mides físiques, potser sabríem d’una vegada qui són els millors ciclistes, motociclistes i corredors de rallis o de Fórmula 1. I si, en el cas dels ciclistes, s’aconseguís d’una vegada que tots es prenguessin el mateix (sigui el que sigui) que es prenen per aguantar tantes hores seguides i tants dies seguits a un ritme tan brutal, llavors ja podríem dir que tots competeixen “en igualtat de condicions”.


  1.  Estic fent el xafarder al teu bloc perquè al nostre Club de lectura llegirem un llibre teu i m’he quedat parada d’aquest escrit!!
    Tinc un fill que fa natació i al posar-me al dia amb el tema banyadors vaig pensar el que has escrit 🙂

    Continuu fent el xafarder…..que em sembla que vindràs a la nostra escola aviat.  

Respon a Marta Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.