Josep Pastells

Potser no, però entro a la velocitat del llampec (és un dir) per deixar constància que molta gent té a la boca el potser, que molts som així, plens d’estrèpits nocturns i derrotes quotidianes, que ens agrada pensar que sempre podem tornar a començar (el que sigui) i que algú ens entén i, potser, ens llegeix, tot i que ambdues coses són, com a mínim, tan incertes com l’endemà.