Josep Pastells

Inventari de sensacions

Pobre monstre!

Publicat el 8 de maig de 2008 per giusepe

Josef Fritzl, l’escarceller d’Amstetten, es queixa del mal tracte que rep de la premsa i assegura que no és tan dolent com diuen perquè hauria pogut ser molt més cruel: “No sóc un monstre; hauria pogut matar-los a tots i ningú se n’hagués assabentat”.

Vist així, des d’aquesta lògica implacable, hauríem de donar-li la raó. Sí, Josef, sí, hauries pogut ser més dolent. Matar-los a tots.

Ben mirat, també hauríem de tenir en compte que Josef va decidir dur la seva filla-néta Kirstin a l’hospital “per salvar la seva vida”. Si partim d’aquest gest, convindrem que Josef és un benefactor, un bonàs que no es mereix tants comentaris desagradables. Pobre, Josef, ell que sempre vetllava pel benestar de la seva família!

Conscient de la injustícia que s’està cometent, el seu advocat intenta ara que l’estat mental de Josef serveixi d’atenuant a la seva condemna perquè no ingressi a la presó, sinó en un psiquiàtric. De fet, alguns especialistes contractats pel lletrat afirmen que Josef no és responsable dels seus actes, que té una visió distorsionada de la realitat.

Ell és bo, no ho oblidem. El seu únic problema o, millor dit, la seva principal motivació, és exercir el poder. I potser no n’és ple el món, de gent així? Tan greu és que Josef demanés a les putes que freqüentava que li diguessin professor? O que li agradés donar ordres i tractar-les com a nenes petites mentre mantenien relacions carnals en una cel.la fosca i sinistra? Pobre Josef! “Això ho fa més gent de la que us penseu”, es queixarà amb raó. “O potser posarieu la mà al foc per aquell veí ja maduret que conviu en harmonia amb la seva dona? Esteu completament segurs que no manté amagada al soterrani una filla ja grandeta que li ha donat uns quants fills-néts que no han vist mai la llum del sol?”

“I què tindria de dolent?”, es preguntarà Josef. “Jo mateix ho he fet durant un grapat d’anys i sempre he tingut la sensació de fer el que pertocava, de ser bo i vetllar per la meva família. Per això vaig dur la meva filla-néta a l’hospital i ho tornaria a fer totes les vegades que calgués, perquè l’estimo, sentiu?, l’estimo i no vull que li passi res dolent. Jo només volia protegir-la de la crueltat del món exterior, d’un entorn hostil on vés a saber què li hauria succeïtt. No faríeu vosaltres el mateix, per les vostres filles-nétes? O potser les exposaríeu als terribles perills d’allà afora: segrestadors, violadors… vés a saber amb què es podrien trobar”.

L’Executiu austríac estudia ara  endurir la legislació sobre els delictes sexuals, però de ben segur que si Josef se n’assabenta exclamarà: “En aquest país no hi ha justícia! Com poden acusar-me de violar la meva prole si el que sempre fèiem era l’amor, si els estimava i estimo tant que ni tan sols vaig matar-los!”

 

 

 


Respon a An Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.