Pedro Fernaud, de nou en acció
Tot i que aquesta vegada no podré assistir-hi, em ve de gust recomanar-vos el pròxim recital poètic del meu amic Pedro Fernaud. Si algú que llegeixi aquest bloc es troba demà al vespre a Madrid sense saber què fer (ja m’imagino que si ja és prou complicat que algú llegeixi aquest bloc encara ho serà més que es trobi a Madrid un dijous al vespre i sense cap pla definit, però deixeu-me que ho intenti), li recomano que a dos quarts de nou es presenti al Café Oeste-Celeste (número 18 del carrer Buenavista, metro Lavapiés i Antonio Martín) i es deixi envair per una allau de sensacions poètiques i vitals.
Segur que valdrà la pena. En Peter llegirà alguns poemes nous (darrerament es dedica molt als haikús) i altres d’antics i, de ben segur, en dedicarà algun a tots els presents, llevat que siguin multitud i li resulti materialment impossible tenir un detall amb tothom. En qualsevol cas, estic segur que la immensa majoria dels assistents sortiran del local amb la sensació d’haver viscut una gran vetllada; el poeta madrileny és tot un expert en l’art d’aconseguir que tothom se senti protagonista. Com s’ho fa? Per a mi continua sent un misteri, però suposo que té relació amb la seva facilitat per recordar i millorar una realitat que ens homogeneïtza més del que imaginem.
Estil propi
Ja fa algun temps que Fernaud exhibeix un estil propi que, al meu parer, es basa en la creença que tota obra literària és un exercici d’eliminació i no pas d’afegiment. Amb el seu permís, reprodueixo algunes de les últimes creacions que es poden trobar al bloc Misteriosas en la playa:
Prosa pop
Salón fantasmal.
Dispersión belleza.
Perfume, azul.
¿Me das una galleta?
Es frío amable.
Hace cuerpo bonito.
Besa ya al hambre.
Fire hair blues
Preciosa y nuda.
Dialéctica de espejos.
Des(control) creando.
Málaga
Desierto de agua.
Copos de sol y música.
Chicas pintadas.
We are beautiful, we are doomed
Por favor, agua.
Corazón ninguna parte.
Y con dignidad.
Sobre Pedro Fernaud, et recomane aquest post que vaig fer fa molt de temps:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/19649
gràcies.
sgt: Josep Blesa.
… vull enviar-te la meva enhorabona pel premi Bonmatí. Moltes felicitats !
Moltes gràcies per aquesta ressenya tan elogiosa Josep.
Celebro
(paradoxes) que no poguessis acudir al recital per la sempre agradable
notícia de rebre una distinció.
Felicitats doncs per aquest premi.
Prometo llegir amb calma l’article
‘guanyador’ i publicar una ressenya en el blog de misterioses.
La
veritat és que m’he quedat sorprès per la controvèrsia que s’ha muntat
per aquest article. Com bé assenyales, desgraciadament el meu pare va
morir fa ja molt (en el 96). Era un home íntegre, d’idees liberals, que
creia (ningú és perfecte) en la idea d’Espanya.
No sé si l’article és seu. El que sí sé és que ell creia en un espai
ciutadà en el qual cabessin la major diversitat possible de pensaments
i maneres de viure, mentre això no impliqués embullar-se a tirs perquè
la teva forma de veure les coses governi als teus semblants.
Aprofito
doncs l’ocasió per a enviar una salutació de concòrdia i demanar-te que
segueixis adonant de les bones notícies literàries (i vitals) que
t’esdevenen a través d’aquesta bitácora. Em consta que en breu tindrem
noves bones 😉
Una abraçada
PD: Traducció cortesia de softcatala, confio que no hagi
moltes incorreccions…