Josep Pastells

Inventari de sensacions

Pedro Fernaud, de nou en acció

Tot i que aquesta vegada no podré assistir-hi, em ve de gust recomanar-vos el pròxim recital poètic del meu amic Pedro Fernaud. Si algú que llegeixi aquest bloc es troba demà al vespre a Madrid sense saber què fer (ja m’imagino que si ja és prou complicat que algú llegeixi aquest bloc encara ho serà més que es trobi a Madrid un dijous al vespre i sense cap pla definit, però deixeu-me que ho intenti), li recomano que a dos quarts de nou es presenti al Café Oeste-Celeste (número 18 del carrer Buenavista, metro Lavapiés i Antonio Martín) i es deixi envair per una allau de sensacions poètiques i vitals.

Segur que valdrà la pena. En Peter llegirà alguns poemes nous (darrerament es dedica molt als haikús) i altres d’antics i, de ben segur, en dedicarà algun a tots els presents, llevat que siguin multitud i li resulti materialment impossible tenir un detall amb tothom. En qualsevol cas, estic segur que la immensa majoria dels assistents sortiran del local amb la sensació d’haver viscut una gran vetllada; el poeta madrileny és tot un expert en l’art d’aconseguir que tothom se senti protagonista. Com s’ho fa? Per a mi continua sent un misteri, però suposo que té relació amb la seva facilitat per recordar i millorar una realitat que ens homogeneïtza més del que imaginem.

Estil propi

Ja fa algun temps que Fernaud exhibeix un estil propi que, al meu parer, es basa en la creença que tota obra literària és un exercici d’eliminació i no pas d’afegiment. Amb el seu permís, reprodueixo algunes de les últimes creacions que es poden trobar al bloc Misteriosas en la playa:

Prosa pop

Salón fantasmal.
Dispersión belleza.
Perfume, azul.

¿Me das una galleta?

Es frío amable.
Hace cuerpo bonito.
Besa ya al hambre.

Fire hair blues

Preciosa y nuda.
Dialéctica de espejos.
Des(control) creando.

Málaga

Desierto de agua.
Copos de sol y música.
Chicas pintadas.

We are beautiful, we are doomed

Por favor, agua.
Corazón ninguna parte.
Y con dignidad.


  1. Moltes gràcies per aquesta ressenya tan elogiosa Josep.

    Celebro
    (paradoxes) que no poguessis acudir al recital per la sempre agradable
    notícia de rebre una distinció.
    Felicitats doncs per aquest premi.

     Prometo llegir amb calma l’article
    ‘guanyador’ i publicar una ressenya en el blog de misterioses.

    La
    veritat és que m’he quedat sorprès per la controvèrsia que s’ha muntat
    per aquest article. Com bé assenyales, desgraciadament el meu pare va
    morir fa ja molt (en el 96). Era un home íntegre, d’idees liberals, que
    creia (ningú és perfecte) en la idea d’Espanya.
    No sé si l’article és seu. El que sí sé és que ell creia en un espai
    ciutadà en el qual cabessin la major diversitat possible de pensaments
    i maneres de viure, mentre això no impliqués embullar-se a tirs perquè
    la teva forma de veure les coses governi als teus semblants.

    Aprofito
    doncs l’ocasió per a enviar una salutació de concòrdia i demanar-te que
    segueixis adonant de les bones notícies literàries (i vitals) que
    t’esdevenen a través d’aquesta bitácora. Em consta que en breu tindrem
    noves bones 😉

    Una abraçada

    PD: Traducció cortesia de softcatala, confio que no hagi
    moltes incorreccions…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.