Paul Auster
Publicat el 6 de novembre de 2006 per giusepe
Continua sent, sens dubte, un artesà esforçat, poc amant de les metàfores il.luminadores o de les digressions, aferrat sempre amb obstinació a les històries que explica. Però enganxa. I molt. Tant a ‘La nit de l’oracle’ com a ‘Brooklyn Follies’, que finalment vaig llegir l’estiu passat, persisteixen les trobades casuals però significatives, els personatges solitaris obligats a alguna classe de deriva, certa visió metaliterària i l’arribada a una espècie de pau lúcida a través d’una catarsi dolorosa. Esplèndid.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Hi estic d’acord. És un mestre.
Efectivament, en Paul Auster és un mestre en entreteixir històries laberíntiques de personatges que naveguen, que s’enfronten a l’absurd, que dubten de la seva identitat… No obstant això, és un d’aquells escriptors que impressiona i sorprèn en llegir-lo per primera vegada, però que no diu res de nou a la segona, a la tercera o a la última. Totes les obres estan tallades amb el mateix patró.
Efectivament, en Paul Auster és un mestre en entreteixir històries laberíntiques de personatges que naveguen, que s’enfronten a l’absurd, que dubten de la seva identitat… No obstant això, és un d’aquells escriptors que impressiona i sorprèn en llegir-lo per primera vegada, però que no diu res de nou a la segona, a la tercera o a la última. Totes les obres estan tallades amb el mateix patró.
Efectivament, en Paul Auster és un mestre en entreteixir històries laberíntiques de personatges que naveguen, que s’enfronten a l’absurd, que dubten de la seva identitat… No obstant això, és un d’aquells escriptors que impressiona i sorprèn en llegir-lo per primera vegada, però que no diu res de nou a la segona, a la tercera o a la última. Totes les obres estan tallades amb el mateix patró.