Josep Pastells

Inventari de sensacions

Obama, Jarabe de Palo i el pessimisme de Sèneca

Pau Donés i el seu Jarabe de Palo ja van intuir fa temps que la puresa musical es troba en la mescla, que arriben nous aires, noves cultures, nous ritmes i sons que bé podrien resumir-se amb la paraula fusió. Aquesta tendència va molt més enllà de la música i s’estén a tots els àmbits, fins i tot a la política. Una de les proves més espectaculars és la proesa de Barak Obama, el negre (mulat, matisen alguns) que ha arribat a la presidència dels Estats Units per substituir l’impresentable George W. Bush. I és que Obama, educat en tres continents i fruit indiscutible d’una barreja d’ètnies i cultures, s’ha convertit, almenys per a molts, en la gran esperança del planeta, en una mena d’enviat del destí que, per amable i fotogènic que sigui, de ben segur que tindrà ben presents El Príncep de Maquiavel i el Tractat de la brevetat de la vida de Sèneca.

Les expectatives que s’han creat són tan grans que sembla que Obama sigui l’única esperança per al futur del planeta. L’escriptor Richard Ford parlava l’altre dia d’un acte cívic col·lectiu concertat i desesperat, d’una estaca clavada al cor del racisme nord-americà, d’un home aparentment extraordinari que dirigirà un país en part escèptic, en part clarament oposat i en part entusiasta, potser fins extrems absurds. Però molts que no l’hem votat ni el podíem votar també estem pendents d’aquest home de quaranta-set anys, metre vuitanta-cinc i somriure encantador, d’un personatge que ha entrat a la història per la porta gran i ara s’enfronta a una tasca molt més complicada del que podem imaginar-nos.

Grans expectatives

D’entrada, el mateix Zapatero s’ha mostrat confiat que  l’arribada d’Obama al poder servirà per combatre amb més efectivitat la crisi i la recessió, i n’hi ha molts que pensen que s’acabaran les guerres, la desigualtat, la pobresa i la insolidaritat. No només als Estats Units, a tot el món. També he sentit dir que el superheroi mulat (bé, aquesta denominació és cosa meva) trobarà remeis per al creixement desbocat de la població i del consum i resoldrà les greus mancances del sistema econòmic i d’un mercat global on molts moren de fam i d’altres d’atipament. En resum, que Obama farà més habitable la terra i, amb una mica de sort, aconseguirà que tots siguem una mica més agradables.

Escepticisme

No és que vulgui ser pessimista, però l’altre dia estava rellegint Sèneca (sí, ja ho sé, faig coses molt estranyes) i algunes de les seves frases em van semblar força il·luminadores. “A molts els va desemparar l’edat mentre, enfilant-se al cim de l’ambició, lluitaven amb els principis; a d’altres, després d’haver arribat amb mil indignitats a les dignitats supremes, els arriba el miserable desengany que tot el que han treballat només ha servit per a l’epitafi del sepulcre”. I què?, podem preguntar-nos. Tots envellim o fracassem, tots acabarem enterrats. Doncs això, precisament això és el que vull destacar: Obama és humà com nosaltres i dubto que faci miracles.

Dominades amb jaqueta i corbata

Ara que, vist des de fora, no sembla gens complicat fer-ho millor que Bush. I he d’admetre que Obama té tota l’aparença d’un polític molt preparat, no sé si maquiavèl·lic però sí assequible, càlid i rigorós. I també confesso que algú capaç de posar-se a fer dominades amb jaqueta i corbata abans d’un míting –al maig a Montanasense importar-li que el prenguin per un fantasma exhibicionista, només pendent de sentir-se més en  forma a l’hora de parlar i, per tant, parlar millor, es mereix totes les meves simpaties. Potser per això li recordo un dels millors consells de Sèneca: aprofita el present. És molt breu i alguns diuen que no existeix, que sempre corre i es precipita i deixa de ser fins i tot abans d’arribar, però tu aprofita’l, Obama, pel bé de tots.


Respon a Bea Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.