Només voldria esborrar-te
Publicat el 7 de novembre de 2006 per giusepe
Res més que això.
Però sembla que continuïs amb mi
mentre l’esperit se’m buida
i em quedo sense aire,
amb els ulls humits,
fet pols
mentre espero, delerós,
una gran ona
que em tregui d’aquí,
que acceleri les hores
cruels i allargassades
per dur-te (dur-nos)
a l’oblit
o, si pot ser,
puta esperança,
a un retrobament
de pells i cors,
a un paradís amistós
ple de carícies i petons.
I jo, pobre idiota,
només voldria esborrar-te.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
Dóna joc, eh, això dels estats emocionals i els transtorns interiors. Però ja no sé si et passa a tu o et poses en la pell d’un altre. Una mica de tot, no?
però guai
poc prometedor, d’aquells que insinuen que t’endinses en el món dels tòpics (l’amor perdut, la tristesa…), però s’arregla aviat i va guanyant a mesura que avancen els versos. M’ha agradat.