Josep Pastells

Avui no, que potser farien nosa. Prefereixo que ulls i llavis, silenciosos, et mostrin el que ens falta i sobra, els enormes espais de cel per on encara no hem volat, la duresa de la terra on potser caurem. Suposo que es tracta d’això, al capdavall: venir i anar-se’n dolçament, sense cap més so que el batec del cors; venir i anar-se’n com l’aigua de les ones en el refugi dels teus ulls.