Nadal, Federer i el Príncep d’Astúries dels esports
El tennista mallorquí Rafael Nadal ha anunciat que proposarà la candidatura del suís Roger Federer per al premi Príncep d’Astúries dels esports 2009. Nadal, que ahir a la nit va arribar a l’aeroport de Palma després de guanyar diumenge l’Open d’Austràlia contra Federer, va declarar que com a tennista i com a persona el jugador suís “és excepcional; és un gran candidat i s’ho mereix”.
I tant que sí. De fet, Federer es mereix aquest premi força més que Nadal, que va guanyar-lo l’any passat. Però des que es va instaurar l’any 1987 ja l’han rebut quatre tennistes (Martina Navratilova, Arantxa Sánchez Vicario, Steffi Graff i el propi Rafa Nadal) i sembla poc probable que aquest any o els següents es plantegin repetir esport. Ara que, ben mirat, si al 2005 el va rebre Fernando Alonso i al 2007 Michael Schumacher, tampoc seria tan estrany que al 2010 li donessin a Federer, però amb un jurat com aquest no se sap mai.
Si repassem la llista dels 22 premiats descobrirem que, a part dels quatre tennistes i els dos pilots de Fórmula 1 ja esmentats, s’hi troben sis atletes (Sebastian Coe, Sergei Bubka, Javier Sotomayor, Hassiba Boulmerka, Carl Lewis i Hicham El Guerrouj), dos ciclistes (Miguel Indurain i Lance Armstrong), un golfista (Severiano Ballesteros), un waterpolista (Manel Estiarte), un motociclista (Sito Pons), un president del COI (Juan Antonio Samaranch), una competició ciclista (Tour de França), l’equip espanyol de marató, la selecció brasilera de futbol i la selecció espanyola de bàsquet.
Quasi la meitat són espanyols
Dels 22 guardonats, deu són espanyols. A moltíssima distància (dos premiats) apareixen Alemanya i els Estats Units i després, amb un sol reconeixement, Regne Unit, Ucraïna, Cuba, República Txeca, Algèria, Brasil, França i el Marroc.
Referent mundial
Tenint en compte que el premi es concedeix a “aquelles persones o institucions que, a més de l’exemplaritat de la seva vida i obra han assolit noves fites en la lluita de l’home per superar-se a ell mateix i han contribuït amb el seu esforç de manera extraordinària, al perfeccionament, cultiu, promoció o difusió dels esports”, haurem de concloure que l’Estat espanyol és, sens cap mena de dubte, el referent mundial en matèria esportiva, una pedrera inesgotable de talents sense parangó i, per pura lògica, el més llorejat en uns premis tan independents i equànimes com els Príncep d’Astúries.
Dificultats del jurat
El que no acabo d’entendre és que encara no l’hagi rebut Pau Gasol, sense discussió el millor jugador de bàsquet del món, molt per sobre del seu company dels Lakers Kobe Bryant, o Lionel Messi (que no és espanyol però quasi és català i podria estrenar el llistat de futbolistes), o Alberto Contador, o Marc Coma, Nani Roma… I Raúl González Blanco, que al Madrid ja ha marcat tants gols com Di Stefano? Ufff. Ara començo a entendre les dificultats del jurat per adjudicar el premi a algun esportista que no sigui espanyol. Vist així, em temo que Nadal hauria de començar a dir-li al seu amic Federer que la cosa està complicada, que Fernando Verdasco puja amb molta empenta, el premi només es dóna un cop a l’any i, per pura justícia, l’han de rebre els millors.
És un autèntic escàndol, ara ho veig clar.
Deu ser que al príncep li agrada molt el tennis, o no hi té res a veure el príncep?
Premis i bromes a part, només puc dir que m´encanta la manera de jugar, de fer i de compartar-se d´aquest xicot. Un vot per a ell.
Nadal ja pot anar proposant, sí… Dupto que li facin cas.
Veus, Josep? el tennis sí que m’agrada i l’automobilisme, també!
Avui, que m’he fet un fart de “fer de l’esport, la meva vida” m’he topat just al darrera meu, esperant que canvies el semàfor, a un senyor d’uns setanta anys fent veritablement, de l’esport la seva vida. He pensat: mira tu! un altre Pastells! (i es que no hi puc fer-hi més). He tornat amb un somriure a la boca fins a casa. Una abraçada.