Josep Pastells

Inventari de sensacions

Motivacions prèvies (sobre l’escriptura eròtica)

Publicat el 28 d'abril de 2006 per giusepe

Conec més d’una persona que està convençuda que un text pot tenir l’energia sensitiva suficient per entretenir, convèncer o commoure des de la sexualitat, l’erotisme o la pura sensació física. Hi ha molts escriptors de talent que amb les eines adequades i un esforç de pell i sentits poden transformar les frases normatives i el vocabulari políticament correcte en un objecte del desig, en una promesa de plaer que vola obscena i voluptuosa a través de les fulles d’un text transfigurat en cos eròtic. I tot, com sempre en l’autèntica literatura, des del no res d’un full o una pantalla en blanc. Però amb l’impuls, això sí, de la imaginació, les vivències o les lectures. Amb el pensament centrat en un ésser estimat, en un record plaent, en un desig executat des del més atàvic dels sentits.


  1. Ell la esperava en el bar on ella l’havia citat, no la coneixia però li havia promés satisfer els seus desitjos més íntims. Una cita a cegues acordada en l’anonimat d’un xat. Unes confesions fetes, per primer cop a la vida i directament des de la profunditat de l’ànima, a una desconeguda sense veu ni rostre.

    Imagina en aquests moments com serà, que li farà. Intenta, debades, no idealitzar-la massa (si fos la deesa del meus somnis no tindria necessitat de jugar a aquestes coses, car tindria tots els mascles que vulguès. Joc? I si esta jugant amb mi?)Ve el dubte de ser víctima d’una presa de pèl barroera. (Com saber si realment ha estat xatejant amb una noia? Com saber si no l’esta observant tot rient-se sota el nas?). Aquests pensaments no fan res més que augmentar el seu nerviosisme i, a estones, la seva excitació evident a cop d’ull però amagada sota la taula on recolzava la cervesa.

    Res pitjor que barrejar nerviosisme amb begudes diürètiques. Al cap d’una estona nota com la bufeta reclama ser buidada insistentment però ara (precisament ara) no s’hi pot aixecar.

    Sent la crispació que va de l’estòmac als dits, els múculs dels braços tensats, la suor li omple el front i el coll. Pensa que faria un papaer ben galdós si ella s’hi presentés ara. Si pogués arribar al lavabo d’una manera digna….

    En aquell moment arriba, ella: Morena, de mitjana estatura i enfundada el una caçadora de cuiro negre. S’asseu al davant, s’han reconegut per l’acord previ en el vestuari.

    No li diu res, una mirada dura se li clava a les pupil·les. Veu un gest de menyspreu a la boca que te davant.

    Sent el peu descalç d’ella que li puja per la cama, en arribar a l’entrecuix nota la protuberància i l’hi acaricia.

    Ell amb prou feines pot aguantar la pressió. Ella se n’adona de la situació i hi persevera.

    Amb un xiuxiueig li diu" No volies una mestressa que t’ho fes passar malament?"

    Com continuarieu?

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.