Josep Pastells

Inventari de sensacions

Més de tres segles escorxant foques vives

Els mètodes per eliminar-les són tan variats com salvatges (a cops de pal, picot o destral; de vegades, amb sort, a trets), però el més brutal de tot plegat és que sovint escorxen vius exemplars d’entre dues setmanes i tres mesos, incapaços encara de nedar. Parlo de les foques del Canadà. Ja s’ha obert la veda per caçar-les a la façana costanera atlàntica, al Quebec i també al nord d’un país que figura entre els més civilitzats del planeta. Calculen que aquest any en pelaran (mai millor dit) prop de 338.000. Una autèntica massacre que el Govern canadenc minimitza tot recordant que la població de foques s’ha triplicat en els últims trenta anys i arriba als 5,5 milions d’exemplars.

Tot i que el Departament de Caça i Pesca del Canadà imposarà (ja era hora!)noves normes als caçadors (la que més m’ha cridat l’atenció és que hauran d’assegurar-se que els animals són morts abans de treure’ls la pell), el fet que les operacions es realitzin en territoris inhòspits, quasi inaccessibles, dificulta que es dugui a terme un control real per garantir que maten les foques “amb mètodes que no provoquin dolor, angoixa o patiment”. La part entre cometes, que quasi demana  l’impossible, l’he tret d’una proposta de la Comissió Europea, que estudia prohibir la venda de productes derivats de les foques.

Productes de tota mena

Botes, bosses, barrets, guants per esquiadors, motoristes o boxadors, càpsules d’Omega3, vàlvules cardíaques… La llista de productes fabricats a partir dels cadàvers de les foques és molt llarga i omple les lleixes de moltes farmàcies i botigues de moda. Gucci, Versace i Prada han utilitzat o continuen utilitzant pells de foca a les seves col·leccions.

Pobres animals!

El comerç acostuma a ser cruel, però en el cas de les foques del Canadà (que no és, ni molt menys, l’únic d’aquest tipus) la guerra comercial té implicacions tan ferotges que potser la millor manera de fer-se’n una idea és presenciar alguna execució o contemplar la neu i el gel esquitxats de sang al llarg de quilòmetres i quilòmetres, el sinistre recorregut d’uns caçadors que es limiten a fer el que han fet sempre sense que ningú o quasi ningú faci res més que exclamar “pobres animals!”.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.