Josep Pastells

Inventari de sensacions

L’últim alè de Fidípides

Publicat el 23 d'abril de 2009 per giusepe

Reprenc aquest bloc després de quinze dies molt intensos que m’han servit per desconnectar de la vida quotidiana amb activitats tan diverses com córrer cent quilòmetres (Sant Feliu de Guíxols-Olot) en tres dies per preparar una crònica per a la Revista de Girona, assistir al casament de la Laura i en Jordi al Mas d’Osor, retrobar la família i visitar Milano amb la Inés. Però avui és Sant Jordi, toca parlar de llibres i, per una vegada a la vida, em ve de gust parlar de la meva darrera obra, L’últim alè de Fidípides.

No us proposo pas que el compreu per Sant Jordi. M’agradaria fer-ho, però seria força absurd: encara no ha arribat a les llibreries. L’editorial, Adhara, preveu que estigui a punt d’aquí a quatre o cinc setmanes i jo començo a preparar el terreny. Si després de la diada d’avui enc ara us queda algun caleró, potser em podríeu fer un petit favor, ajudar-me a sortir de la misèria i, per què no, enlairar-me d’una vegada al cim de la literatura en català.

La crua realitat

M’afanyaria a dir que és broma, però no seria ben bé cert. Sóc pobre com un rosegador i ja fa anys que escric (serà el setè llibre en solitari) sense anar gaire més enllà del cercle d’amics (grans amics, bons amics, els millors) que, em llegeixin o no, em compren tots els llibres que publico amb l’esperança que algun dia sigui prou conegut com per oblidar-me de convidar-los a les presentacions. La fita queda prou lluny: el meu rècord de vendes supera per poc el miler d’exemplars d’un llibre. Si us dic que a mi m’arriba el deu per cent del que costa un volum, no us costarà massa fer-vos una idea de la migradesa del meu compte corrent.

Potser us agrada

Prou de plorar, però. Encara pensareu que vull convèncer algun lector incaut, entendrir-lo perquè d’aquí a un mes o un mes i mig pregunti per L’últim alè de Fidípides. I no, aquest no és pas el meu objectiu. Segur? Home, si ens posem així hauré d’admetre que potser sí que voldria que el compréssiu, però és que en el fons penso que us pot agradar. De debò. Com us el podria vendre? Ufff, ara em costaria molt improvisar un parell de frases coherents i convincents, però sí que us puc donar unes quantes dades objectives:

– Són quinze contes. De fet, catorze, perquè el primer text no és res més que el relat de la meva primera marató, correguda aviat farà un any a Madrid.

– La majoria són molt curts, un avantatge indiscutible si no us acaben de fer el pes.

– Tots tenen en comú que els protagonistes corren, però les similituds s’acaben aquí.

– Són força variats o, si ho preferiu, variacions d’un mateix acte.

– Hi surt Fidípides.

– Hi surten uns quants animals.

– Hi surto jo.

– Per primer cop a la història, em publiquen un llibre bilingüe: català-castellà.

– L’editor és madrileny.

– Els dos últims apartats acumulen, crec, uns mèrits indiscutibles.

Mala i bona notícia

Ho deixo aquí, perquè ja començava a introduir brometes que no vénen al cas. En fi, ja sabeu la mala notícia: aquesta diada no podreu comprar cap llibre meu. (A veure, si esteu molt interessats segur que encara se’n pot trobar algun d’altres anys; un parell d’idees: Héroes flacos, Pell de cilici). Però passat Sant Jordi, quan comenci a insinuar-se l’estiu, us estarà esperant L’últim alè de Fidípides. Demano solidaritat, companyes i companys!


  1. Montse, Judith, Bea, celebro saber que no predico al desert, que almenys tres lectores em seguiran (o això espero) fins a l’últim alè.

  2. Hola Josep,
    Acabo de llegir el teu darrer article, de fet fa molts díes que et volia escriure, el meu home va veure el teu nom en un diari, que havíes corregut una marató i que eres escriptor, i li he parlat tant de tú que cada dia em diu,: Ja li has preguntat si era ell?….i, sí, ara he vist que eres tú. Estarà content quan li digui.
    He estat allunyada de tot perque hi ha hagut un canvi molt important a les nostres vides, culpa de la crisis aquesta asquerosa que ens volta pel cap, ens hem hagut de vendre la casa i anar de lloguer com diu aquell vell refrany. Tot plegat ha estat una cursa potser més llarga que les que a tú t’agrada còrrer, ara ja estem instal.lats i molt bé… però ha estat molt feixug tot plegat; i per cert, li haig de donar moltes gràcies al nostre amic Moi pel seu cop de mà, sempre li estaré agraïda. Qui m’ho anava a dir després de 28 anys sense veure’l , oi?

    Pel que fa al teu llibre, jo també el compraré i tots els que treguis, i el que dius que ets ‘pobre’, deixa’m que et porti la contraria; ets molt i molt ric: tens un munt d’amics/es i de gent que sabem realment les teves qualitats, només es tracta de que la resta del món et conegui. Pel que fa als diners….puajjjj, són efímers, la resta sempre, sempre quedarà.

    Molts petons Josep

  3. Sortosament no he perdut mai les ganes d’entrar i perdre’m dins d’una llibreria. Potser us semblarà una tonteria però sempre que entro en una d’elles solo quedar-me aturat uns instants en algun racó observant els munts de llibres i intentant escoltar els sons que de entre les infinites pàgines sé que intenten fluir per captar l’atenció del lector. Intento ser un lector que sap escoltar-los. M’agrada acostar-me al llibre que m’ha atret, no pel color de les tapes, ni pels rètols estridents de best sellers, ni tant sols pel seu gruix o per les seves mides.. Penso que només fent aquets gest ja estàs demostrant el respecte que es mereix la persona que els ha escrit i que estic convençut, i així m’agrada pensar-ho, ha destinat moltes hores de solitud i lluita en la seva escriptura. Segur que us ha passat el mateix…agafar-lo amb delicadesa, obrir-lo i llegir les primeres línees de text, comprar-lo i emportar-te’l cap a casa amb la il·lusió de trobar el moment de gaudir-lo Espero que del teu llibre, estimat amic, flueixin suficients sons màgics que captin la meva atenció i la d’altres lectors així com també confio que les paraules que has escrit, igual que m’ha passat durant la lectura d’altres llibres i textos teus, sàpiguen transportar-me dolçament dins les teves histories. Només llegint els comentaris que fan les persones que et segueixen via bloc, estic segur que avui ja et sents una mica més ric que ahir. Amenaço en seguir-te llegint. Un plaer llegir…un plaer llegir-te. Molta Sort.

  4. He estat desconnectat uns dies de tot, però aquest matí he reprès les meves activitats quotidianes (entre d’elles llegir aquest post).

    No sé si vas llegir la setmana passada la premsa esportiva, referent al matx Sevilla-Reial Madrid. L’afició del Sevilla ironitzava amb Juande Ramos editant un bitllet (“juandolar”), en el que es podia llegir “TAN POBRE QUE SOLO TIENES DINERO”.

    Acabo de passar un parell de dies (dilluns i dimarts) volant amb la meva moto i un grup d’amics per aquest meravellós entorn que tenim a tocar de la ma. El Pirineu Catalano-Francés. Impressionant, tant els meus companys com els paratges que vàrem visitar.

    Només et puc dir una cosa Pep, de diners, treballant, mai en farem. Jo també sóc pobre com tú, si mesures la riquesa des d’el punt de vista econòmic. En canvi jo ho enfoco des d’un altre punt de vista. Sóc ric Josep!!! Tinc una dòna que no me la mereixo, una filla que m’adora i un munt d’amics amb els que m’ho passo molt bé. Aquests amics estàn sempre allà, tant se val que faci deu minuts que els he vist, o faci vint-i-vuit anys que no els veig.

    Recorda el dia que ens vàrem retrobar a Madrid el juny del 2008. Semblava que ens acabàvem de veure feia 2 dies, i en realitat havien passat un munt d’anys. La nostra amistat de la infantesa segueix estan allà. Les bretolades que feiem plegats, les corredisses pel pati, els bons i els mals moments de l’adolescència…

    Crec que en aquest sentit ets fins i tot més ric que jo Pep, ja que pel que llegeixo tens molts de seguidors (amics). Felicitats Pep.

    Per cert, ja ens diràs el dia que surti “L’últim alè de Fidípides”. Serà un plaer poder llegir el contes bilíngües del nostre Pep.

Respon a montserratqp Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.