Josep Pastells

Inventari de sensacions

L’extraordinari protocol del servei tècnic de Vodafone

Només volia comprar un mòdem USB que em permetés connectar-me a internet des de qualsevol lloc, però deixant de banda el petit disgust que vaig endur-me en constatar que encara anava més lent que amb la banda estreta de casa, ahir vaig aprendre que un tècnic, en aquest cas una tècnica, pot arribar a ser amable fins a l’exasperació. Però més que amable, ara que hi penso, podria definir-la com cerimoniosa, protocolària, quasi robotitzada.

No tinc cap intenció de criticar-la, però sí vull deixar constància d’un sistema (crec que mereix que l’elevem a la categoria de sistema) incompatible amb la més petita manifestació d’espontaneïtat.

Uns quants exemples:

1) Parlàvem en castellà i, quan vaig identificar-me, va començar a anomenar-me “Don Josep”. No una vegada ni dues, sinó cada cop que començava una frase.

2) En un moment determinat, quan ja portàvem parlant ben bé tres minuts, la connexió telefònica es va tallar i va tornar a trucar-me. Al mòbil. Sabia perfectament que era jo, però les seves primeres paraules van ser:

“Buenas tardes. Le llamo desde el servicio técnico de Vodafone. Mi nombre es Carmen. ¿Con quién tengo el gusto de hablar?”

I a continuació:

“Buenas tardes, Don Josep. Le llamo desde el servicio técnico de Vodafone para resolver su problema de conexión. Parece ser que tiene un problema de conexión”.

Tot això ja m’ho havia dit abans, com també la majoria de les coses que em va dir fins que, finalment, vam arribar al punt on abans s’havia tallat la conversa. Però ellac es mantenia fidel a un estil tan fred com efectiu.

3) Durant el procés em va indicar que reiniciés l’ordinador i, com que trigava a engegar-se, vaig començar a dir-li coses per entretenir-la. Va anar més o menys així:

DJ (Don Josep): Es un poquito lento, la  verdad.
TV (Tècnica de Vodafone): Comprendo.

DJ: Ahora la pantalla está completamente negra.
TV: Comprendo.

DJ: Como una noche muy negra, sin ninguna estrella visible
TV: Comprendo.

Les seves respostes mecàniques van animar-me a dir més bestieses:

DJ: Parece que empiezan a aparecer los iconos.
TV: Comprendo.

DJ: Como un ejército salvador en plena noche, algo así como el Séptimo de Caballería en versión online.
TV: Comprendo.

DJ: Ya oigo el sonido de la trompeta, los apaches huyen en desbandada, podríamos decir que el ordenador ya está encendido.
TV: Don Josep, me dice que el ordenador ya está encendido. Proceda ahora a insertar el módem USB…

4) Uns minuts després, quan aparentment s’havia resolt el meu problema, va acomiadarse més o menys així:

“Don Josep, le ha atendido el servicio técnico de Vodafone. Parece ser que su conexión a internet ya está en funcionamiento. ¿Desea alguna cosa más, Don Josep?

Persona o robot?

En penjar no acabava de tenir clar si havia parlat amb una persona o amb un robot que imitava perfectament la veu d’una persona. Però no, era una persona de carn i ossos que responia al nom de Carmen i era capaç de trucar i de pensar. Admeto que la seva forma d’expressar-se, aquella fixació amb uns codis verbals inpirats en la disciplina i el respecte, em va fer certa gràcia, tot i que vaig pensar que es tractava d’un cas extrem, difícilment repetible.

Robot, robot

M’equivocava. Unes hores després vaig rebre una trucada de Vodafone. Volien fer-me una enquesta. A l’altra banda del fil telefònic es podia distingir perfectament la veu d’un robot.


  1. El tracte amb els serveis tècnics de Vodafone i altres companyies acostuma a ser qualsevol cosa menys divertit. Felicitats per trobar-hi una part còmica!

Respon a Judith Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.