Mai, Josep. Som les paraules, les que podem dir i també les que callem, les que hem pogut domar i les que se’ns desvoquen salvatges… I tot i que també, a vegades, m’agradaria poder descansar d’elles, em fa una certa por el dia que això passi. Sense paraules, què sóc? Qui?
Val més ser addicte a les paraules que a les pistoles, les sectes o fins i tot la TV
De vegades són buides i sobreres, però quan algú sap utilitzar-les és meravellós, no creus?
Mai, Josep. Som les paraules, les que podem dir i també les que callem, les que hem pogut domar i les que se’ns desvoquen salvatges… I tot i que també, a vegades, m’agradaria poder descansar d’elles, em fa una certa por el dia que això passi. Sense paraules, què sóc? Qui?