Lectures d’estiu: ‘Un nen prodigi’, d’Irène Némirovsky
Un relat ideal per llegir en un trajecte curt en avió. Una nouvelle perfecta per conèixer la potència de l’escriptora ucraïnesa. Un conte ple de sensibilitat, capaç de sumir-te una bona estona en la més profunda de les tristeses.
La família d’Irène Némirovsky (Kiev, 1903 – Auschwitz, 1942) es va refugiar a París durant la revolució russa. A la capital francesa, aquella noia d’ulls foscos i enormes va escriure unes quantes obres molt interessants, gens superficials, inquietants, d’indiscutible qualitat literària.
Un talent molt especial
Un nen prodigi es va publicar quan Némirovsky només tenia 24 anys, però sorprèn per la seva maduresa. El nen protagonista, Ismael, té un talent molt especial: inventa de forma espontània cançons molt apropiades per escoltar en moments nostàlgics.
Com una joguina
Això fa que adquireixi un cert prestigi social i passi de cantar a les tavernes del Mar Negre a fer-ho a la cort d’una aristòcrata que el considera una joguina. No és, estrany, per tant, que en fer-se un home deixi de ser motiu de diversió.
Dividits entre dos mons
Ismael és un home-nen que vol ser estimat, però mai no acaba d’aconseguir-ho. Dividit entre dos mons, se sent com si no fos d’enlloc. Una mica com l’autora del relat, russa i francesa, jueva i catòlica, eternament esquinçada entre mons diversos. Víctima de la intolerància i la barbàrie, sense salvació.
Tornarem a llegir-te! Bé!
Com sempre, en refio del teu criteri. Miraré si el trobo.